"SOLA COM EL POETA" (Ramón Plà i Arxé, Assessor del GRAN TEATRE DEL LICEU, professor de la UNIVERSITAT CENTRAL i crític de literatura de LA VANGUARDIA)

La primera impressió va ser de sorpresa. Els que anàvem a veure un recital vam trobar-nos amb una dramatització del mateix gènere que anàvem a veure. L'efecte d'aquest recurs -direcció escènica de Joel Joan- semblava mostrar el que hi havia darrera de les bambolines d'un concert però, de fet, el que feia era caracteritzar la cantant: natural i lliure, necessitada de la cordialitat de l'entorn i capaç, alhora, de prodigar-la, resolutiva i professional. La veu d'Ester Formosa tenia darrera una personalitat escènica i ens disposàvem a escoltar-la.

I les cançons van començar amb constants sorpreses també: les cançons de Jordi Guardans, una novetat estimulant, junt amb d'altres de registres molt diversos: cançons italianes, franceses, sardes i valencianes, lletres de Feliu Formosa i de Leo Ferré, cançons populars i música refinada de Maurici Villlavecchia, Sílvia Comas i Marisa Sannia. Cada cançó exigia escoltar-la per ella mateixa, tan diferent de les altres, i feia esperar el que ens revelaria la següent. Però de tot això en quedava una veu. Una veu autèntica, clara, humana, d'una dona autèntica, clara i humana també. La resta -els excel·lents instrumentistes, les veus que l'acompanyaven en algunes cançons- ho potenciava. La nit va tenir només el so i el color d'una veu preciosa que tenia el cos i la intel·ligència d'una persona. Memorable.

"SOLA COM EL POETA" (Sergi Belbel, Autor i director teatral, director del TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA)

El passat 21 de març, a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, l'actriu i cantant Ester Formosa ens va oferir un recital titulat "Sola com el poeta", en el qual va presentar les cançons del seu darrer disc, amb lletres i música de Jordi Guardans, direcció musical de Maurici Villavecchia i direcció escènica de Joel Joan.

Va ser una vetllada màgica, sensual, divertida i emocionant, en la qual tots els elements de l'espectacle es van combinar de manera magistral gràcies a les lletres poètiques, subtils i carregades d'emoció de Jordi Guardans, l'aparent simplicitat i la força de les seves melodies, juntament amb la saviesa de la direcció musical i del piano de Maurici Villavecchia, acompanyat per Mathew Simon a la trompeta i Horacio Fumero al contrabaix, una agilíssima i sorprenent direcció escènica de Joel Joan i dues intervencions esporàdiques de Carles Rebassa i Adolfo Osta com a artistes convidats. Tot plegat va fer del recital una nit entranyable que va ser obsequiat amb una llarguíssima ovació del públic que va omplir la Sala Tallers.

Dins el panorama de la música actual a Catalunya, l'Ester es revela com una artista única, inqualificable, amb una riquesa de registres vocals i expressius remarcables, amb un gust exquisit per la dicció i la "comprensió" de les lletres i jugant en tot moment amb un revestiment de teatralitat que acosta les cançons a l'espectador, tractades com a petites històries narrades de manera directa i poètica, sense caure mai en la pedanteria ni en l'abús de floritures innecessàries, i amb sentit de l'humor.

Seria una llàstima que el treball de l'Ester i de tots els professionals que l'han acompanyada en aquesta insòlita i reeixida aventura no es veiés recompensat en el futur amb més representacions d'aquest petit i gran espectacle que sap acostar la música i la literatura al gran públic i que fa partícep tots els espectadors de la màgia, l'encant, la saviesa i la sensualitat de la Poesia, amb majúscules.

"SOLA COM EL POETA" (Feliu Formosa)

Després de publicar un parell de llibres de poemes i una peça teatral fins al 1994, Jordi Guardans inicia una etapa de gran fecunditat amb la publicació d'El Rèquiem blau (2002), Montserrat (2003) i Abba (2006), i té altres textos poètics i teatrals al calaix. Sens dubte, es tracta, com diu Pere Gimferrer al primer dels tres llibres esmentats, d'una veu "inconfusible i única". Sorprèn la forma com Jordi Guardans és capaç de forçar la lògica del llenguatge sense perdre ni un bri d'humanitat. Als seus poemes hi ha una riquesa verbal enlluernadora i una varietat de registres sorprenent. En alguns d'aquests poemes, hi veiem una gran afinitat amb les cançons que Ester Formosa, el mateix autor i jo hem triat per a aquest disc. Guardans ens va passar a l'Ester i a mi una gravació on ell mateix, acompanyant-se al piano, cantava les seves lletres i la seves músiques, i tant les unes com les altres ens van fascinar. Hi vam veure aquesta veu inconfusible i única de què parlava Gimferrer. De fet, una de les cançons és inclosa en el seu darrer llibre, i alguns del poemes podrien sens dubte convertir-se també en cançons. S'hi mesclen i hi conviuen un to elegiac i un humor que l'imaginació i la tendresa no deixen arribar al sarcasme. I és admirable com, per a cadascuna de les lletres, Guardans sap trobar una música personalíssima i d'una varietat formal que s'ajusta perfectament als textos. Ester Formosa i Maurici Villavecchia han cregut que, després de col.laborar en altres recitals i gravacions, les cançons de Jordi Guardans encaixaven perfectament en dins una trajectòria i uns interessos molt personals, i per això han emprès aquest treball amb entusiasme i una gran il·lusió.