Al "Teatre Lliure" participa en diversos muntatges com La flauta màgica de W.A. Mozart 1984, Fulgor i mort de Joaquín Murrieta de Pablo Neruda 1986, Dança d'agost de Brian Frield al 1992. També en el Centre Dramàtic del Vallès amb muntatges com El càntir trencat de Henrich von Kleist 1987, i La disputa de Marivaux (1988). I altres muntatges teatrals com Els dos cavallers de Verona de W. Shakespeare 1989 que va dirigir Calixte Bieito, o Krampack de Jordi Sanchez.

A partir d'una idea del seu amic autor teatral Joan Casas, creen el personatge de La Canyí l'any 1988, personatge inspirat en una cupletista dels anys 30, que li permet crear el seu propi "show" i amb el qual realitzarà diversos espectacles, Doncs què voleu que hi faci, Jo no em quedo per vestir sants 1990, "Con diez cañones por banda" 1992, Estrès d'amor 1994, i Adéu per sempre 1995. Amb La Canyí realitza diverses gires per tota la península, i participa en diversos festivals importants, entre ells el "Festival Internacional de teatro de La Havana", "Jornadas de Teatro Iberoamericano de Caracas", "Her Theater Spectakel de Zurich". I guanya diversos premis, el premi "Revelació de la crítica" 1988-89, el premio "Aplaudiment" Sebastià Gasch 1991, "Millor actriu de televisió" de l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya 1991.

L'any 1996 decideix deixar definitivament el teatre per aprofundir en la cançó com a intèrpret i inicia la seva col·laboració amb el guitarrista Toti Soler que durarà gairebé deu anys. Amb Toti Soler gravaran tres CDs, els dos primers dins el gènere de la cançó mediterrània i tradicional, "M'aclame a tu", i "L'arxiver de Tortosa" 2001. I "Deu catalans i un rus" un CD homenatge al cantautor Ovidi Montllor en els deu anys de la seva mort 2005.

De la col·laboració amb el cantant Adolfo Osta, n'ha sorgit un disc conjunt, Perquè vull 2004. I amb el cantautor Quico Pidelaserra el concert "No Pasarán (cançons de guerra contra el feixisme)" 1997.

L'any 2000 grava el seu primer CD en solitari, La casa solitària, un recull de cançons amb lletra del seu pare, el poeta Feliu Formosa, i música de Sílvia Comes. Segueix Època 2003, amb cançons d'autors diversos, Paolo Conte, Marisa Sannia, Simón Diaz, Atahualpa Yupanqui, entre d'altres. El seu darrer treball, Ester Formosa canta Jordi Guardas / Sola com el poeta 2007, són cançons amb lletra i música de Jordi Guardans i es presenta dins el cicle de cançó "Sis veus de dona" en el Teatre Nacional de Catalunya.

A l'octubre de 2007 participa a la gala d'inauguració de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt interpretant a Serrat, Llach i Raimon. És també al mes d'octubre quan la històrica formació xilena Quilapayún, convida a l'Ester a participar amb el paper de "relatora" a la llegendària Cantata De Santa Maria De Iquique que es presenta a l'auditori de Ceutí, a Múrcia. A partir d'aquest moment hi continua col·laborant en diverses ocasions, en les que la formació actuarà a Catalunya.

Al llarg del 2008 fa temporada a Barcelona amb Sola com el poeta i dirigida per Joel Joan a la Sala Beckett, amb gran acollida de la crítica i les localitats exhaurides per a totes les sessions. Desprès girarà a Sabadell, Terrassa, Palma, Girona, Saragossa, (EXPO 2008)... El 25 d'abril, a Almada (Portugal) es presenta en els actes de la commemoració de la Revolució dels clavells, a l'Auditori Fernando Lópes Graça, L'Ester convida a escena a la cantant portuguesa Amelia Muge. Participa en l'homenatge que es fa a Nuoro (Sardenya) a la cantant italiana desapareguda Marisa Sannia, al costat de les cantants Elena Ledda, Franca Masu entre d'altres. El 29 d'octubre estrena l'espectacle FORMOSA X FORMOSA (Ester canta Feliu), en el marc del 8è Festival de poesia de Sant Cugat del Vallès, on enguany Feliu Formosa és el poeta d'honor.