Al "Teatre Lliure" participa en diversos muntatges com La flauta màgica de W.A. Mozart 1984, Fulgor i mort de Joaquín Murrieta de Pablo Neruda 1986, Dança d'agost de Brian Frield al 1992. També en el Centre Dramàtic del Vallès amb muntatges com El càntir trencat de Henrich von Kleist 1987, i La disputa de Marivaux (1988). I altres muntatges teatrals com Els dos cavallers de Verona de W. Shakespeare 1989 que va dirigir Calixte Bieito, o Krampack de Jordi Sanchez.

A partir d'una idea del seu amic autor teatral Joan Casas, creen el personatge de La Canyí l'any 1988, personatge inspirat en una cupletista dels anys 30, que li permet crear el seu propi "show" i amb el qual realitzarà diversos espectacles, Doncs què voleu que hi faci, Jo no em quedo per vestir sants 1990, "Con diez cañones por banda" 1992, Estrès d'amor 1994, i Adéu per sempre 1995. Amb La Canyí realitza diverses gires per tota la península, i participa en diversos festivals importants, entre ells el "Festival Internacional de teatro de La Havana", "Jornadas de Teatro Iberoamericano de Caracas", "Her Theater Spectakel de Zurich". I guanya diversos premis, el premi "Revelació de la crítica" 1988-89, el premio "Aplaudiment" Sebastià Gasch 1991, "Millor actriu de televisió" de l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya 1991.

L'any 1996 decideix deixar definitivament el teatre per aprofundir en la cançó com a intèrpret i inicia la seva col·laboració amb el guitarrista Toti Soler que durarà gairebé deu anys. Amb Toti Soler gravaran tres CDs, els dos primers dins el gènere de la cançó mediterrània i tradicional, "M'aclame a tu", i "L'arxiver de Tortosa" 2001. I "Deu catalans i un rus" un CD homenatge al cantautor Ovidi Montllor en els deu anys de la seva mort 2005.

L'any 2000 grava el seu primer CD en solitari, La casa solitària, un recull de cançons amb lletra del seu pare, el poeta Feliu Formosa, i música de Sílvia Comes. Segueix Època 2003, amb cançons d'autors diversos, Paolo Conte, Marisa Sannia, Simón Diaz, Atahualpa Yupanqui, entre d'altres. El seu darrer treball, Ester Formosa canta Jordi Guardas / Sola com el poeta 2007, són cançons amb lletra i música de Jordi Guardans i es presenta dins el cicle de cançó "Sis veus de dona" en el Teatre Nacional de Catalunya.

De la col·laboració amb el cantant Adolfo Osta, n'ha sorgit un disc conjunt, Perquè vull 2004. I amb el cantautor Quico Pidelaserra el concert "No Pasarán (cançons de guerra contra el feixisme)" 1997.

L'Octubre del 2007 Ester Formosa canta amb la italiana Marisa Sannia (de qui ja havia enregistrat algunes peces) en l'espectacle compartit que amb el títol ria' ria' estrenen al Festival Temporada Alta de Girona.

I és també al mes d'octubre d'aquest mateix any quan la històrica QUILAPAYÚN, considerada per tants i tants com la formació mare de la cançó llatinoamericana, convida a l'Ester Formosa a participar en el paper de relatora de la llegendària CANTATA DE SANTA MARIA DE IQUIQUE a l'auditori de Ceutí, a Murcia, coincidint amb el centenari dels fets que van inspirar la que per molts és l´obra cim de cançó llatinoamericana.

Aquest mateix any participa a la gala d'inauguració de la FIRA INTERNACIONAL DEL LLIBRE DE FRANKFURT interpretant a SERRAT, LLACH i RAIMON.